Una miscel·lània margalidana (Arxiu Municipal de Santa Margalida)

Gent i centres educatius havien demanat la conferència Quatre llegendes vileres.   Ací la teniu:  https:// goo.gl/11gxUe  

El primer segell municipal de què tenim notícia, que coincidia amb la parròquia, és aqueix, que apareix en un document de 1755. Però el segell no tenia perquè haver de coincidir, almanco sempre, amb l'escut del municipi. En el cas de Santa Margalida sembla clar que en el segle XVIII no ho feien. Però de l'escut ja en parlarem un altre dia: avui ens haurem de conformar amb aqueixes imatges del segell.

Els llibres amb les signatures 2.856 i 2.857 de l'Arxiu Municipal de Santa Margalida són dues de les joies documentals de Santa Margalida. Varen ser elaborats, per iniciativa del municipi de Santa Margalida, aproximadament a 1654. Convendrà explicar per què.                             Detall del llibre amb la signatura 2.856 Sens dubte, els moments més agitats i violents de la història de Santa Margalida es varen produir en el segle XVII, durant els enfrontament i plets entre el municipi margalidà i els senyors feudals de la majoria del terme, la família Safortesa, senyora de les principals cavalleries (dominis feudals) del terme. Els conflictes nasqueren per mor de les pretensions d’aquests senyors d’augmentar les seves atribucions jurisdiccionals i les rendes que els pagaven els habitants de Santa Margalida que tenien béns dins els territoris de les seves cavalleries. Això va provocar la resistència dels margalidans, dirigida pel municipi, que lluitaren intensament

Hi ha gent que ens ha demanat si podíem escriure quatre mots sobre la trajectòria professional d'en Pere Estelrich Fuster, un margalidà que dóna nom a un carrer però gairebé desconegut al seu poble, tret d'anècdotes que parlen del seu caràcter, entre excèntric i provocador, de les quals en parlarem en qualque ocasió. Vet-ho ací. Pere Estelrich  Fuster - en Casat - (Santa Margalida 1845- Palma 1912). Agrònom i traductor. Amplià els seus estudis a França i Holanda. Fou catedràtic d’agricultura de l’Institut Balear. De la seva tasca professional, que el convertí en l'agrònom més conegut de Balears, destaca el fet que identificàs la propagació de la plaga de la filoxera a Mallorca, però sobretot la seva extensa obra, tant de naturalesa tècnica, com de divulgació agronòmica i de diversos indrets de l'illa, com també la de traductor. Fou col·laborador de diverses revistes i almanacs, com El Isleño i El museo Balear , on publicà nombroses notícies i articles sobre

Bandolerisme i conflictivitat a Santa Margalida en els inicis del segle XVIII a través del llibre de   Cúria   Reial de 1697 a 1722   (recull de texts) Antoni Mas i Forners arxiver històric Ajuntament de Santa Margalida   D’ençà de la publicació de l’estudi d’en Joan Miralles i Monserrat ( Un Llibre de Cort Reial mallorquí del segle XIV (1357-60). Introducció, transcripció i estudi lingüístic, 2 vols., «Els treballs i els dies», 24-25, Mallorca, Institut d'Estudis Baleàrics i Editorial Moll, 1984, xv 414, 350 pàgines ) els investigadors i els aficionats a l’estudi de la nostra història i de la nostra llengua se’n temeren del gran interès que presenten els llibres de cort (referits a l’administració de justícia) de les diferents viles de Mallorca. Contenen diferents tipus de documents, però consisteixen sobretot en denúncies, plets amb declaracions de testimonis, requises i embargaments, ordes rebudes de les autoritats i d’altra correspondència. Es tracta d’una docu