Una miscel·lània margalidana (Arxiu Municipal de Santa Margalida)

Molt interessant. Entrada del blog

Hi coneixeu els llocs? N'hi ha que encara es poden conèixer bé... Per ventura qualcú ens podrar ajudar a identificar qualcú dels que hi surten...  

L’entrada en vigor de l’Administració electrònica ja és ben prop. Ací teniu les Lleis i normes bàsiques en Administració electrònica ( http://goo.gl/k4nL8i ) i el codi d’Administració electrònica editat pel BOE ( ow.ly/VxLU303L43o   )

Un detall d'una còpia d'una fotografia escanada, de la darreria de la dècada de l'any 1960 i conservada a l'Arxiu Municipal, que mostra una estampa (un dimoni que malavetja que un nin no se regiri quan el veu), que encara ara veim cada any a la processó. I que sigui per molts més!

Gràcies a la gentilesa de n'Antònia del Olmo Dalmau a l'Arxiu Municipal de Santa Margalida ja disposam de còpies digitals de fotografies de la carrossa de la Glorificació (i de les beates i àngels) dels anys 1962 i 1971.  Moltes de gràcies, Antònia!  Ja ho sabeu: si teniu fotografies antigues que voleu que l'Arxiu Municipal en tengui una còpia digital, i puguin passar a ser una font per a la història del poble, i per a l'estudi i el coneixement de les nostres festes, tradicions, etc, només ens ho heu de fer saber!    1962 1971

Un article excel·lent, d'un bloc que vos recomanam ( https://archivisticayarchivos.wordpress.com/ )  sobre les tasques i atribucions dels arxivers.  El podeu llegir pitjant ací

Ara que els documents electrònics --caracteritzats, molts de pics, pel seu caràcter efimer--  ja s'han convertit en una font documental,  es fa necessari, de cada pic més, saber com els hem de citar (un twit, una entrada de facebook, un correu electrònic, un video...).  Aquí en podeu veure propostes: http:// goo.gl/dQXdf9 http://normasapa.net/nuevos-modelos-de-citas-y-referencias-apa-2016/

A l'Arxiu Municipal de Santa Margalida es conserva una sèrie de fotografies de l'escola graduada (posteriorment coneguda com l'escola Vella, ubicació de l'actual centre de cultura Joan Mascaró i Fornés), construïda entre 1924 i 1927. Les fotografies són del temps de la República, així és que tenen almanco 80 anys. N'hi ha que són vistes exteriors, però la majoria són de l'interior (aules, passadissos, serveis...) que en aquell temps devien ser l'orgull d'aqueix centre educatiu públic.  Les fotografies de les aules, de més a més, ofereixen informació valuosa de la pràctica educativa d'aleshores. És interessant parar esment en les pissares, en les quals apareixen càlculs aritmètics bàsics, exercicis ortogràfics i qualque dibuix ("moneot") que ben possiblement devien haver fet els nins de l'escola i que ara, vuitanta anys després, tenen un aire que -almanco per a qui escriu- podríem dir que és un poc inquietant, fins i tot fantasmagòric.

A l'Arxiu Municipal de Santa Margalida disposam de còpies de documentació rellevant referida a Santa Margalida procedent d'altres arxius. És el cas del plànol d’alineacions de 1873 (Arxiu General del Consell de Mallorca, VI-135/9) que permet conèixer com era el nucli antic de la Vila abans que, precisament com a efecte de l'aplicació d'aqueix pla, hagi anat desapareixent, de manera progressiva d'ençà que s'aprovà aqueix pla. Des d'aleshores, cada vegada que feien obra, els enfronts de les cases afectades pel pla havien de recular, cosa que va fer que hagen estat destruïts la gran majoria d'enfronts antics. Aqueix mapa, una autèntica joia, permet veure que a la Vila d'aquell temps, al mateix indret s'hi duen a terme activitats que ara, higiènicament, es considerarien incompatibles, com que el mateix edifici hi hagués l'escola i el depòsit de cadàvers. L'antiga escola se situava a l'actual carrer Escola (que en pren el nom), al

Gràcies a l'amabilitat del margalidà Gabriel Fuster i Ribot, l'Arxiu Municipal de Santa Margalida posa a disposició de tothom un glosat important per a la història de Santa Margalida, citat en diversos treballs i del qual no en coneixíem cap còpia íntegra.  Es tracta de les Cançons en mallorquí d'en Rafel Garau i Plana s (1916?), que descriuen l'impacte que causà l'assassinat a 1916 de l'esmentat Garau, també margalidà, que tengué un ressò que va depassar les fronteres de Santa Margalida i, també, les de Mallorca. Per a més informació, visitau:  http://www.canverga.com O pitjau directament  ací (i cercau-hi  El caso Garau ).

Avui és dia 4 d'agost, estiu de ple i temps de basca, però comença el compte enrera per a les festes de la Beata. Fent comptes redons, manca un mes per la processó. Aprofitam l'avinentesa per donar a conèixer una fotografia inèdita de les festes de la Beata, sembla que de la primeria de la dècada dels seixanta del segle XX. I, pel que sembla, era del matí del Dia de la Beata, quan sortien de l'ofici. De moment només hem pogut accedir a una còpia (en reproduïm només un tros), però malavejarem d'aconseguir l'original abans del Dia de la Beata. El detall del dimoni, amb l'al·lot que corr a devora és de veure. Que no ho trobau?   PD: ja ho sabeu, si teniu fotografies antigues, del que siga, i les duis a l'Arxiu, les escanarem en un moment i d'aqueixa manera es convertiran en una part de la memòria de tot el poble (evidentment, vos donaríem una còpia digital de la imatge). Nota: per engrandir la imatge, pitjau-hi damunt.

Presentació que acompanyà una conferència, basada en documentació conservada en l'Arxiu Municipal, sobre els orígens de Can Picafort.  Per visualitzar-la, pitjau  ací Can Picafort l'any 1936

Gent i centres educatius havien demanat la conferència Quatre llegendes vileres.   Ací la teniu:  https:// goo.gl/11gxUe  

El primer segell municipal de què tenim notícia, que coincidia amb la parròquia, és aqueix, que apareix en un document de 1755. Però el segell no tenia perquè haver de coincidir, almanco sempre, amb l'escut del municipi. En el cas de Santa Margalida sembla clar que en el segle XVIII no ho feien. Però de l'escut ja en parlarem un altre dia: avui ens haurem de conformar amb aqueixes imatges del segell.

Els llibres amb les signatures 2.856 i 2.857 de l'Arxiu Municipal de Santa Margalida són dues de les joies documentals de Santa Margalida. Varen ser elaborats, per iniciativa del municipi de Santa Margalida, aproximadament a 1654. Convendrà explicar per què.                             Detall del llibre amb la signatura 2.856 Sens dubte, els moments més agitats i violents de la història de Santa Margalida es varen produir en el segle XVII, durant els enfrontament i plets entre el municipi margalidà i els senyors feudals de la majoria del terme, la família Safortesa, senyora de les principals cavalleries (dominis feudals) del terme. Els conflictes nasqueren per mor de les pretensions d’aquests senyors d’augmentar les seves atribucions jurisdiccionals i les rendes que els pagaven els habitants de Santa Margalida que tenien béns dins els territoris de les seves cavalleries. Això va provocar la resistència dels margalidans, dirigida pel municipi, que lluitaren intensament

Hi ha gent que ens ha demanat si podíem escriure quatre mots sobre la trajectòria professional d'en Pere Estelrich Fuster, un margalidà que dóna nom a un carrer però gairebé desconegut al seu poble, tret d'anècdotes que parlen del seu caràcter, entre excèntric i provocador, de les quals en parlarem en qualque ocasió. Vet-ho ací. Pere Estelrich  Fuster - en Casat - (Santa Margalida 1845- Palma 1912). Agrònom i traductor. Amplià els seus estudis a França i Holanda. Fou catedràtic d’agricultura de l’Institut Balear. De la seva tasca professional, que el convertí en l'agrònom més conegut de Balears, destaca el fet que identificàs la propagació de la plaga de la filoxera a Mallorca, però sobretot la seva extensa obra, tant de naturalesa tècnica, com de divulgació agronòmica i de diversos indrets de l'illa, com també la de traductor. Fou col·laborador de diverses revistes i almanacs, com El Isleño i El museo Balear , on publicà nombroses notícies i articles sobre

Bandolerisme i conflictivitat a Santa Margalida en els inicis del segle XVIII a través del llibre de   Cúria   Reial de 1697 a 1722   (recull de texts) Antoni Mas i Forners arxiver històric Ajuntament de Santa Margalida   D’ençà de la publicació de l’estudi d’en Joan Miralles i Monserrat ( Un Llibre de Cort Reial mallorquí del segle XIV (1357-60). Introducció, transcripció i estudi lingüístic, 2 vols., «Els treballs i els dies», 24-25, Mallorca, Institut d'Estudis Baleàrics i Editorial Moll, 1984, xv 414, 350 pàgines ) els investigadors i els aficionats a l’estudi de la nostra història i de la nostra llengua se’n temeren del gran interès que presenten els llibres de cort (referits a l’administració de justícia) de les diferents viles de Mallorca. Contenen diferents tipus de documents, però consisteixen sobretot en denúncies, plets amb declaracions de testimonis, requises i embargaments, ordes rebudes de les autoritats i d’altra correspondència. Es tracta d’una docu