Bandolerisme i conflictivitat a Santa Margalida en els inicis del segle XVIII a través del llibre de Cúria Reial de 1697 a 1722

Bandolerisme i conflictivitat a Santa Margalida en els inicis del segle XVIII a través del llibre de Cúria Reial de 1697 a 1722  (recull de texts)

Antoni Mas i Forners

arxiver històric

Ajuntament de Santa Margalida

 

D’ençà de la publicació de l’estudi d’en Joan Miralles i Monserrat (Un Llibre de Cort Reial mallorquí del segle XIV (1357-60). Introducció, transcripció i estudi lingüístic, 2 vols., «Els treballs i els dies», 24-25, Mallorca, Institut d'Estudis Baleàrics i Editorial Moll, 1984, xv 414, 350 pàgines) els investigadors i els aficionats a l’estudi de la nostra història i de la nostra llengua se’n temeren del gran interès que presenten els llibres de cort (referits a l’administració de justícia) de les diferents viles de Mallorca. Contenen diferents tipus de documents, però consisteixen sobretot en denúncies, plets amb declaracions de testimonis, requises i embargaments, ordes rebudes de les autoritats i d’altra correspondència. Es tracta d’una documentació riquíssima,de gran utilitat per a l’estudi de la llengua i de la societat dels nostres pobles, tant de la vida quotidiana com dels afers –crims, robatoris, desnonaments...— que la trastornaven.

Dissortadament, a l’Arxiu Municipal de Santa Margalida es conserven pocs llibres de Cúria –tots ells del segles XVII i XVIII, i de la primeria del XIX—, però, com hem dit, són una documentació preciosa per a l’estudi de la nostra història i de la nostra parla. Ho podrem observar mitjançant una selecció de texts procedent d’un dels llibres.

Font: Llibre de decrets reals de la vila de Sta Margta any 1697 y criminals

(Llibre de cort reial de 1697 a 1722. Arxiu Municipal de Santa Margalida, signatura núm. 2852)

Tipus de documents emprats:

1.       Avisos. Comunicació remesa pel batle a les autoritats del Regne en què es descrivien crims i esdeveniments

2.       Pregons. Crides de les autoritats del Regne al batle de Margalida perquè les fessin llegir i publicar.

Nota sobre la llengua dels texts

He mantengut íntegrament el lèxic dels documents; només n’he puntuat el text i actualitzat l’ortografia, tret de la iodització etimològica (és a dir, he mantengut grafies com soiada en comptes del normatiu sollada) i la reducció del diftong ua>o quan aquesta apareix en l’original (per tant, he mantengut grafies com aigo en comptes d’aigua). Igualment, es manté la grafia quan aquesta reflecteix l’afèresi (vui en comptes d’avui).

*          *          *

1710, setembre, 16.- Ahir me vingué Blai Ribes fill d’Esteve dient-me que per dos o tres vegades li han soiada la sua porta de casa del portal del carrer de femna[1] de persona i que ab certitud no sap d’ont li pot venir ni qui fa tals brutedats més que té sospita ab Antonina Capó sa cunyada àlies Bec perquè los infants de circa 7 o 8 anys de dita Capó li han dit que sa mare li soiava la porta i que no li fa ninguna instància perquè ab certitud no pot averiguar si és ver o no de tot lo qual don avís a Vostra Senyoria I·lustríssima [per mon descàrrec] que Déu guarde molts anys ab salut. Dat en Santa Margarita als 16 setembre 1710. Fluixà escrivà. Francesc Bonet Batle reial

1710, octubre, 13.- Vui als 12 corrents m’és vingut Gabriel Estelrich fill de Gabriel àlies Relliu fadrí dient-me que esta nit proppassada a la gran hora de la nit gordava dit Estelrich la sua guarda d’ovelles dins la tanca i vinya de la pedra Ficada de Jerònim Moll i que hi anà Miquel Moll fill de Jeroni i travant paraules los dos si treia dites ovelles o no de dita vinya qui li feia danys dit Miquel Moll li tirà una preda i li trencà a dit Estelrich el cap de què no és cosa de cuidado dit trenc i después circa las nou del matí dit Miquel Moll sortí a l’enquantra a dit Estelrich ab una carabina i digué a dit Estelrich que no era tractat bé posar-li el bestiar de llana dins dita vinya a fer-li danys sens licèntia seva ni haver-li comprat el pasturatge o palpol [¿?] de dita vinya de què denprés de poques hores per medi de bones persones los dit Estelrich i Moll se són fets amics com antes eren i que no volen cosa un contra de lo altra, los quals supliquen a Vostra Senyoria Il·lustríssima alç la mà en perdonar-los per amor de Déu suposat són persones pobres ni se són danyats de tot lo qual don avís a Vostra Senyoria Il·lustríssima per mon descàrrec que Déu guarde molts anys ab salut. Dat en Santa Margarita als 13 octubre 1710.

Francesc Bonet batle real.

1710, octubre, 18.- Avís d’en Joan Fluixà Flascos, el qual afirmava que Dijous a vespre circa les nou de la tarda travà paraules ab Antonina Femenia sa muller sobre algunes rinyes de coses molt manuals i no volent sa muller compondre se parlà [?] mal al dit son marit, lo dit Fluixà ab còlera i malítia li pegà sempenta i la mateixa nit Francesc Femenia de Gabriel àlies Nina germà de dita Antonina muller de dit Fluixà esperaren ocasió que dit Joan Fluixà fos fora de sa pròpia casa i li robaren tota la roba de lli i de llana, llegum, i altres aloques [alaques?] de casa i 9 lliures o 10 lliures de diner que tenia en sa casa de tot lo qual dit Joan Fluixà m’ha requerit avís el qual don a Vossa Senyoria Il·lustríssima per mon descàrrec que Déu guarde molts anys ab salut i així mateix jo em som informat sobre de què poria haver seguit dita rinya en persones tant conjuntes de marit i muller i m’han informat que tot ve si dita dona de dit Fluixà ha fet desfer cert madremoni o no del germà de dit Fluixà i que dit Joan Fluixà marit de dita Femenia volia gossarde la persona de dita sa muller i usar del dret del matrimoni i no volent consentir dita sa muller que gossàs de ella ple malícia i ab còrela li pegà dita sempenta i ella va fugir a la casa del veïnat i ara al present se troba dita se muller a casa de se mare etc. Dat a Santa Margarita  als 18 octubre 1710. Esteve Bonet Lloctinent de Batle i per ell per no saber escriure frima  [sic] Fluixà escrivà Real.

1710, desembre, 28.-Ha vingut a ma notícia vui seria les 9 del matí que Jo. Ribas carnisser i Miquel Garau fill de Simó s’eren desavinguts de paraules en la carnisseria i jo em som informat i és estat que dit Garau havia comprada certa peça de carn queixant-se dit Garau que l’hi ha donades masses tornes[2] d’ossos, dient que dit carnisser tenia poca vergonya i lo dit Ribes carnisser ha tirat un pes de ferro a dit Garau i no lo ha ferit i jo en continent he feta captura de dit Ribes de qui per medi de bones persones se són fet amics com antes eren i que no volen cosa un contra de lo altra i supliquen a Vossa Senyoria I·lustríssima alç sa ma en perdonar-los per amor de Déu per ser persones pobres i no tenir dany algun entre ells de tot lo qual don avís a Vossa Senyoria Il·lustríssima per mon descàrrec que Déu guarde molts anys ab salut dat en Sta. Margarita i Cort Real els 28 desembre 1710. De vossa Senyoria I·lustríssima batle Real Francesc Bonet Batle Real

1711, gener, 4.- Il·lustríssim Senyor. M’és vingut Miquel Pastor conductor de Son Taulari dient-me que li han robades 5 ovelles de les quals n’ha trobades quatre a la casa de Miquel Gili del terme de Muro i que dit Gili diu  que Gabriel Riutort de la vila de Sineu diu les ha comprades a la plaça pública de dita vila de Sineu de tot lo qual dit Miquel Pastor m’ha seguint [sic] avís el qual don a Vossa Senyoria Il·lustríssima per mon descàrrec que Déu guarde molts anys. Dat en Santa Margarita als 4 de gener 1711.  Batle reial Francesc Bonet batle

1711, gener, 25.- Ahir circa les 7 de la tarda me vingué Joan Vicens Pujol de la possessió del Pujol dient-me que a les 6 de la tarda avia feta caritat i almoina a Antoni Vidal d’edat de circa 8 anys i que secretament sens dir cosa entrà a la cambra de dit Gual de dita possessió i prengué tres pans que tenia dins una taleca i jo ab companyia de alguns lloctinents aní a dita possessió del Pujol i vaig capturar lo dit Antoni Vidal fill [de] Miquel àlies Vidalet  el qual he posat en los càrcers reals i tinc en mon poder los dits tres pans i taleca i en continent m’és vingut dit Gual que tregués dit Vidal de los dits càrcers que tot és estat al·lotenia i minyonia i probesa al qual he tret de dits càrcers el qual he tret de dits càrcers i tots junts m’han suplicat escrigués a Vossa Senyoria Il·lustríssima li perdonàs per amor de Déu que tot és ignorància i probesa de tot lo qual don avís a Vossa Senyoria Il·lustríssima per mon descàrrec que Déu guarde molts anys ab salut. Dat en Sta. Margarita als 25 janer 1711. 

1711, gener, 31.- Pregó. A 31 janer 1711 publicat. Mana sa Senyoria Il·lustríssima el marquès del Refal (?) ab que es prohibeix el tirar taronges, tontrutxos (?) de colos, peres (?) i així mateix fer desfressats a peu ab màscares o cares mascarades i sots pena de 10 lliures.

1711, febrer, 22.- Pregó del cassar. Mena sa Senyoria Il·lustríssima (...) ab son pregó que no sia persona alguna que gos casar perdius, llebres, conills, cervos i palers [pulers? prelers?] sots pensa de 10 lliures.

1711, febrer, 23. M’és vingut la vídua de Miquel Torres àlies Vidala dient-me que li han pres de sua casa una quartera de blat, tres barcelles guixes i una aixada (...)  [Sospiten d’en Rafel Perelló Gerrer].

1711, març, 8.- M’és vingut Joan Rosselló Cerver dient-me que té una peça de terra al Reboster a ont té plantat un molí d’aigo i una caseta tancada ab un pany i clau la qual li han trobat el pany espanyat i li han robat cosa de tres barcelles de blat i farina.

1711, març, 19.- M’és vingut Pere Vei Moscó i [la] vídua de Jaume Font Homenàs àlies Franca dient-me dit Vei que anant a aqueixa ciutat quan fonc en el terme de la vila de Sineu per el camí li sortiren tres hòmens ab armes i li robaren  4 sous i tres dotzenes de orey (?) i a la dita vídua trobant-se a la iglésia el matí a oir lo sermó li trencaren la casa i porta del corral i li prengueren cosa de 15 alls. [almuds?]  de pa de blat fet.

1711, març, 19 [segueix l’anterior i no posa data].- Posdatem així mateix m’és vingut Jaume Morei Sitges dient-me que té la possessió de Son Fava conduïda i en ella se troben sos infants i li han trencada dita i li han robat cosa de 3 barcelles de pa fet. Informat me a dit que no sap qui li ha fet dit robo”.

1711, març, 31.- I·lustríssim Senyor. M’és vingut Esteve Ribes arrendador de la possessió dita Vernissa dient-me que el dia del Rams circa el sol post arribà a dita possessió i quant fonc junt ab lo portal trobà un home mascarat per la cara armats de carabina i armes curtes i los dos se’n entraren dins la casa i troben a dos fills i sa muller de dit Ribes enrevoltats de doc hòmens armats de carabines i arcabussos ab grans crits i flastomies mascarats de cara dient que el primer que se mouria i pal·laria cauria mort ab las caramines barres altes morts i freds pegant-los a tots de bastonades i tirant-los una aixada que no els feriren ni danyaren i estant dit Ribes sa muller i fills molts regirats sens gosar-se moure ni pal·lar se posaren dits lladres mascarats a regonèixer  la casa i cridaren dits lladres un missatge d’Antoni Grimalt visí de dita possessió i pegaren a dit missatge una bastonada i el tomaren per terra i robaren a dit Robes moltes coses de robes de lli i de llana, sobrassades, 18  lliures 11 sous 4 diners i dos culleres de plata fent-los grans amenaces i dient que tregués los diners i dit Ribes digué fadrins jo no tinc diners i dits lladres altre vegada fent-li grosses amenaces de matar-lo li tornaren tirar la dita aixada i a les dites hores los dos fills de dit Ribes arriscant-se i en molt de perill de la mort donaren en fuita i cridant ab veu alta lladres los dits lladres fugiren i tiraren [sic] dits Ribes una arcabussada i no los danyaren i figuren ab lo robo que havien fet de lo sus dit i fugint los dits lladres los caigué o deixaren dit robo de roba de lli i de llana i sobrassades que han recuperat dits Ribes i un sarró i calçons vermells propi de dits lladres que dit Ribes té en son poder i solament se’n  dugueren la roba que duien vestida o havien baratada i per en la nit perderen la vista a dits lladres i així mateix en la possessió dels Coscois i de la Torreta de Joan Alòs i Joan Pastor ab violència han tocat dites ses cases i a dit Alòs li han fet treure el pa que han volgut i dit Pastor no volgué obrir les portes i de tot me som informat si han conegut lladres i m’han dit que no han conegut aquells de tot lo qual don avís Vossa Senyoria Il·lustríssima per mon descàrrec que Déu guarde molts anys ab salut Dat en Santa Margarita als 31 de març 1711. Francesc Bonet batle reial.

1711, abril, 8.- M’és vingut Sebastià Ribas dient-me que venint de la ciutat ab son carro quant fonc per lo camí antes d’arribar a la pleta dita d’en Reó terme de la vila de Sencelles circa una hora a passar de sol li eixiren dos hòmens tapats ab mocadors o pedaços blancs davant la cara abrigats ab les capes los quals duien lo un una camina i lo altre un arcabús i un punyal i feren despullar a dit Ribas de la sua roba, fent-lo eixir del carro i feren-lo asseure un poc lluny del mateix carro i li robaran 1 lliura 6 sous i 3 barcelles blat i 7 lliures i mitja d’arròs, un sarró o el pa i un llençol blanc i altres menudències i per últim li donaren de bastonades a dit Ribas de que li trencaran el cap ab una pedrada de la qual ferida no es cosa de cuidado.

1711, agost, 13.- Il·lm. Vui a les 8 del matí a vingut a ma notícia que Ant. Mas estava ferit i nafrat d’arcabussada i jo en continent som anat a casa del dit Mas, el qual està ferit d’una arcabussada al coll i m’ha dit que venint a esta vila ab lo carro de les possessió de Vinagrella quant és estat a la vinya de Son Rossinyol li són eixits 3 hòmens armats, terme de la vila de Muro i volent regonèixer lo carro, sens travar paraules injurioses, li han pegada arcabussada ab un arcabús curt i és restat nafrat i ferit en el coll [sic] entre la Bachia [Rachia?] i extena (?) del coll a la part dreta i jo informat del cirurgià diu que dita ferida és feta ab instrument contundent, rodundo i és per la major part mortal.

1711, desembre, 8.- Vui m’és vingut Ant. Grimalt lloctinent conductor de la possessió Vernissa dient-me que vui dematí seria una hora de dia Esteve Ribes àlies March visí de dita possessió Vernissa el dit Ribas i son fill Sebastià i Esteve Ribes de Esteve han travades paraules entre sí sobre loganado de dit Esteve Ribas qui fa danys a dit Grimat i li menja lo del seu en que lo dit Esteve Ribes Sebastià son fill i dit Ribes de Esteve son cosí en presèntia de altres persones los dits Ribas han preses pedres contra de dit lloctinent i és estat forçós a dit Grimalt lloctinent per se defensa cridar en nom del Sr, Rey i no per això lo han volgut obeir dits Ribas de maltractar-lo de paraules a fit Grimalt dient-li que dit Grimalt no ha fet cosa bona mai i que és un belitre[3] de tot lo qual dit Grimalt m’ha seguit avís i que se deu servar respecte al nom del Rey (que Déu gde) el que al (?) don a v. Sra. il·lma per mon descàrrec que Déu guarde i així mateix ab diverses ocasions s’ha deixat dir la muller de dit Ribas que los animals de casa de dit Grimalt los hi faria malbé advertint que ninguns s’han fet dany nostro Senyor guarde molts anys a Vossa Senyoria Il·lustríssima ab salut dat en laCúria Reial de Santa Margarita els 8 desembre de 1711. Batle Real Antoni Alòs i d’orde sua Fluixà escrivà Reial per ell no sabre escriure.

1712, maig, 1.- M’és vingut Jo Roig lloct. dient-me que esta nit propade (sic) [proppassada?]circa una ora de la nit eixint de se casa quant fonc a la plaça del Pouàs lo envestiren 4 hòmens de armes i ab rigor de paraules li pegaren una punyada en el braç ab una carabina i después violentment (SIC) altres persones lo se’n manen a comprar tabac i lo composaren de tres lliures de tabac i los altres també los compossaren de tabac que entre tots los composaren de deu o dotze lliures de tabac dos reals castellans i unes sabates i també mateix més vingué Joan Garau dient-me que en dit vespre circa las deu de la tarda tocà a la sua porta Mateu Reus que li venés 2 lliures tabac que li donà per un finestra i jo informat del dit Roig i altres si coneixien o tenien sospita ab los dits 4 hòmens d’armes i m’han dit que no coneixen aquells i també mateix m’han dit que dit vespre lo pare predicador i el reverend Gabriell Ribes prevere i Esteve Bonet lloctinent anant a sa casa (...) los dits 4 hòmens d’armes los feren tornar arrera de tot lo qual m’han seguit avís el qual don a Vossa Senyoria I·lustríssima, per mon descàrrec que Déu guarde de molts anys. Dat en Santa Margarita als primer maig 1712. Antoni Alòs Batle reial.

1713, maig, 2.- Il·lm Sr. Dissabte proppassat circa les 10 de la nit començant les rondes acostumades ab assistència de lloctinents i quant fonc prop del porxo de la Plaça vérem quatre o cinc hòmens i los donàrem qui va i respongueren que eren foresteros i jo los digué que en nom del Senyor Rei vinguessen a mi i no volent obeir-me se feren forts i jo i los lloctinents los tiràrem algunes arcabussades i ells a notros (sic) prenint les com... (carabines?) i los férem desemparar i deixar dit porxo de plaça i se’n anaren a la plaça del Cardassar de los quals lloctinents se’n esbarrà[4] un que és Antoni Morei de la Torre i li prengueren les armes i així mateix a Mateu Calafat i Antoni Bibiloni fadrins los robaren (...)

1717, maig, 17.- M’és vinguda Francina Dalmau donzella filla de Joan del lloc d’Alcudiola dient-me que ahir circa les 4 de la tarda se n’anava a casa a lo dit lloc d’Alcudiola i quant fonc per el camí visí de la terra de Antoni Alemany li eixígué Llorenç Comelles fadrí fill de Llorenç qui estava escondit i amagat dins lo blat de Miquel Joan Malondra Fortesa el qual dit Comelles digué a dita Delmau vine ací que havem de veure qui ha mamada bona llet de que eixigué dit Comelles de dit blat i agarrà a dita Dalmau per los anagos o faldetes i s’enbolicà ab ella dient dit Comelles callau i veniu ací de què dita Dalmau donzella volent fogir lo dit Comelles se estafarà (s’afarrà?) ab ella i la tirà per terra a la dita Dalmau donzella volent forçar la mateixa violentment descordant-li les mànegues com en efecte diu dita donzella que dit Comelles no pogué lograr sa intenció a causa de que a lo interim[5] acudí gent que passava per el camí; dient dit Comelles ja que no m’has volgut a la bona m’hauràs de voler per força; de tot lo qual dita Dalmau m’ha requirit avís el qual don a Vossa Senyoria per mon descàrrec que Déu guarde  molts anys ab salut. Dat en Santa Margarita el 17 maig 1717.

1717, maig, 17.- Vui a les 7 del matí a vingut a me notícia que Cristòfol Estelrich Petit fadrí fill de Joan estava ferit en el peu dret d’una arcabussada i jo luego som anat a casa de dit Estelrich el qual està ferit al peu dret d’una arcabuçada d’una balla que li ha tirada un home ab un arcabús curt qui anava acompanyat de dos altres hòmens qui feien sentinel·la i un dels dos regoneixia ab un punyal ab la mà qui prenien las robes, bosses i corretges a tots e los demés fadrins qui anaven en companyia del dit Cristòfol Estelrich en el cantó de la casa i creu del carrer Forà i pou de la Garriga los quals 3 hòmens ab grans crits amenaces flastomant i jurant robaven i prenien robes corretges a tots los demés fadrins qui eren presents que feren ajeure en terra en el mig del carrer seria a les 2 ores del matí. (...)

---

[1] Diccionari Català Valencià Balear:  FEMNA f. variant de FEMTA f. ( Excrement; fem expel·lit per un animal; cast. estiércol, excremento).

DCVB : 2. pl. Quantitat compensatòria que cal donar al qui, en baratar una cosa amb una altra, ha donat una cosa que val més que la que ha rebuda; cast. recambio, vuelta. Totz avers que barata hom l'un ab l'autre no deu penre l'oste més de la una causa, de qual se vuyla, si doncs no y ha tornes, de XX sol. ho d'aquí amont, Reua Perp. 1284, p. 377. «He baratat la meva casa amb el seu hort i m'ha hagut de donar cinc mil duros de tornes». 
|| 3. (sovint pl.) Allò que s'afegeix perquè acabi de fer el pes una mercaderia quan la porció que se n'havia pesat no arriba al pes que el comprador demana (or., occ.); cast. contrapeso. Que negun no gaus metre en balanssa cor una pessa en tornes, en carn que vendrà a pes, doc. a. 1305 (RLR, vii, 46). Ffo adordonat... que tot masaler... no gausen a trencar los peus per donar a tornes, doc. a. 1308 (RLR, viii, 52). Ordenà que dit carnisser no gos fer torna ni tornes sino tan solament de la bèstia de la qual serà la pesada major, doc. a. 1556 (Catalana, ix, 183). La torna perquè lo pes cayga: Mantissa, Pou Thes. Puer. 137.

[3] DCVB: 2. Home de poca vergonya i sense escrúpols (Cat., Mall.); cast. bribón, pillo. Digué mil paraules atrevides no sols contra mi sinó contra tots los officials de l'hospital dient que dalt si y havia porters també hi havia matxuques y belitres, doc. a. 1599 (Aguiló Dicc.). Respongué aquell belitre, ja podeu pensá amb quina intenció, Ignor. 17.

[4]DCVB:  1. Decantar del camí; allunyar del lloc per on cal anar o de la companyia amb qui caldria estar; cast. descarriar, desviar, apartar. || 2. a) refl. Sortir del camí bo; allunyar-se del lloc on caldria estar o per on caldria anar; cast. desbarrar, extraviarse, desviarse.—b) fig. Excedir-se, anar més enllà del que caldria fer; extralimitar-se || 3. tr. i refl. Desprendre's d'una cosa, desposseir-se'n; deixar-la anar per venda, donació, etc. (Mall.); cast. deshacerse, desprenderse de. || 4. Espantar, fer fugir un animal; fer que se'n vagi apressadament fent-li por (Tortosa, Maestr., Cast., Val.); cast. ahuyentar, espantar. a) refl. Espantar-se; fugir sobtosament un animal; cast. espantarse. || 5. Espargir, dispersar (Gandesa, Vinaròs, Morella); cast. dispersar.II. intr. o refl. Relliscar i caure violentament (Plana de Vic, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q.); cast. resbalar, despeñarse

[5] DCVB: temps intermedi; cast. ínterin.